■ pneuma

Partició sil·làbica: pneu_ma
Homòfon: neuma
Etimologia: del b. ll. pneuma, i aquest, del gr. pneũma ‘buf, esperit’ (v. neuma) 1a font: s. XX, Oller
    masculí
  1. filosofia i religió Entre els grecs, principi vital conscient de tot organisme.
  2. música En el cant gregorià, grup melismàtic sobre la darrera síl·laba d’una melodia sil·làbica.