poa2

Partició sil·làbica: po_a
Etimologia: d’origen incert, potser del fr. ant. poe ‘pota’ 1a font: 1839, DLab.
femení marina, marítim Cadascuna de les branques de cap que són fixades per tres punts en una bona extensió de les ralingues de caiguda de les veles quadres o a la ralinga de proa de les veles al terç, a les quals hom ferma les bolines.


Vegeu també:
poa1