podrir

Accessory
Etimologia: del ll. pŭtrēre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Causar la putrefacció d’alguna cosa; corrompre. La humitat ha podrit el paper.
    2. pronominal Corrompre’s.
  1. pronominal biologia Descompondre’s un teixit per l’acció de bacteris, fongs, etc.