pòinter

Partició sil·làbica: pòin_ter
Etimologia: de l’angl. pointer, íd., der. de to point ‘mostrar’, de point ‘punt’, i aquest, del fr. point ‘punt’
masculí zootècnia Raça de gossos de caça, del tipus de mostra, amb el crani ample, les orelles llargues i penjants, el coll llarg i fort, el pit ample i el pèl fi, curt, dur, llustrós i generalment blanc amb clapes marrons o negres.