■ polidor
| | polidora

Etimologia: de polir 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. masculí i femení Persona que es dedica a polir alguna cosa.
  2. masculí i femení Brunyidor.
    1. adjectiu Que poleix o serveix per a polir.
    2. masculí Eina o estri per a polir.
    3. màquina polidora (o simplement polidora) Màquina emprada per a polir superfícies planes de diversa natura, que deixa llises i brillants.