■ políedre [o poliedre]

Partició sil·làbica: po_lí_e_dre, po_li_e_dre
Etimologia: de poli- i -edre
    masculí
  1. geometria
    1. Sòlid limitat per quatre o més polígons anomenats cares. Un políedre regular.
    2. políedre flexible Políedre en què hom pot modificar la forma sense modificar la longitud de les corbes traçades sobre la seva superfície.
  2. políedre cristal·lí cristal·lografia Porció de matèria cristal·lina limitada a l’exterior per cares planes espontànies.