■ polièster

Partició sil·làbica: po_li_ès_ter
Etimologia: de poli- i èster
    masculí
  1. química orgànica
    1. Compost que conté dos o més grups èster en la seva estructura.
    2. Cadascun dels composts de natura polimèrica que contenen agrupaments (—CO—O—) repetits al llarg de la cadena principal.
  2. plàstics Nom genèric dels plàstics obtinguts per policondensació de poliàcids amb alcohols no saturats o amb glicols, o per polimerització d’èsters de l’àcid acrílic o de l’àcid metacrílic.