poliment

Accessory
Etimologia: de polir 1a font: 1696, DLac.
Body
    masculí
    1. Acció de polir;
    2. l’efecte.
  1. oficis manuals i tecnologia Operació d’acabament a la qual són sotmeses les superfícies dels objectes, de les peces, etc., de materials homogenis i desproveïts de granulacions i de porositats per tal d’allisar-los i d’abrillantar-los tot llevant-ne les irregularitats i l’aspresa.