■ pollacra

Etimologia: de l’ant. i dial. pollaca, potser der. de polla ‘animal jove’, aplicat a una embarcació lleugera, amb influx d’un altre nom d’embarcació, carraca1, i amb -r- per repercussió de líquides 1a font: 1614
    femení marina, marítim
    1. Vaixell de vela de dos pals, d’una o dues peces, sense encreuar i sense cofes, amb vergues, aparellats com els dels bergantins.
    2. pollacra barca Vaixell de vela de tres pals, el trinquet i el major de pollacra, i el de mitjana de goleta.
    3. pollacra goleta Vaixell de vela de dos o tres pals, el trinquet de pollacra, i el major i el de mitjana (en les pollacres goleta de tres pals) de goleta.
  2. Vela triangular que va a proa d’alguns llaguts i barques.