■ poltre

Homòfon: poltra
Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. vg. hipotètic *pŭllĭtru, resultat d’un encreuament del ll. pullus ‘petit de qualsevol animal’ amb un *pŭtro- ‘cria, poltre’ preromà indoeuropeu; la darrera forma seria la base del dial. potro
    masculí
  1. Cavall jove.
  2. agricultura
    1. Aparell a manera d’una gàbia gran de fusta que serveix per a subjectar i suspendre per la part davantera els cavalls, els bous, etc., que no es deixen ferrar o guarir.
    2. Aparell constituït per un tronc amb dues branques, clavat a terra, que era emprat per a fermar-hi les vaques quan el brau les havia de cobrir.
  3. esports Cavall de salts.
  4. història Cavallet de fusta en el qual hom subjectava el reu per sotmetre’l a certes tortures.
  5. indústria tèxtil
    1. Mecanisme que en els ordidors de bota enrotlla els ordits sobre el plegador.
    2. Màquina que en les fàbriques d’acabats i d’estampats disposa de la roba en forma de rotlles, per a portar-los a les màquines de pintar, a les calandres, etc.
    3. Bancada de ferro emprada per a sostenir els corrons de les cardes per tal de desborrar-los o d’esmerilar-los.