■ ponderació

Partició sil·làbica: pon_de_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. ponderatio, -ōnis, íd. 1a font: 1647
    femení
  1. Acció de ponderar. Era bonica sobre tota ponderació. Parlar amb ponderació.
    1. Equilibri entre dues forces.
    2. per extensió Bon equilibri entre les parts d’una obra. Una obra mancada de ponderació.