■ ponent1

Etimologia: del ll. ponens, -ntis, participi pres. de pōnĕre ‘posar’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. El punt de l’horitzó sensible per on es pon el sol en els equinoccis, oest, occident; s’oposa a llevant.
  2. Banda de ponent. La costa de ponent.
  3. meteorologia Vent de l’oest.



    4. Vegeu també:
    ponent2