■ ponent2

Etimologia: del ll. pōnĕre ‘posar’
    adjectiu i masculí i femení
  1. Dit del magistrat, funcionari, membre d’un col·legi o corporació, etc., diferent del president, a qui toca de fer la relació d’un assumpte, donar un informe o dictamen.
  2. Dit del qui presenta una ponència en un congrés, en un parlament, etc.



    3. Vegeu també:
    ponent1