■ pontificar

Etimologia: del b. ll. pontificare, íd.
    verb intransitiu
  1. Actuar com a pontífex. Calixt III pontificà de 1455 a 1458.
  2. irònicament Parlar o obrar amb un to de mestratge màxim o de gran autoritat. Sempre pontifica però ningú no li fa cas. No pontifiquis sobre temes que desconeixes.