■ posseïdor
| | posseïdora

Partició sil·làbica: pos_se_ï_dor
Etimologia: de posseir 1a font: 1272, CTort.
    adjectiu i masculí i femení
  1. Que posseeix.
  2. dret civil Que frueix de la tinença material d’un bé o d’un dret determinat, essent-ne o no el propietari real.