Accessory
Partició sil·làbica: pos_ses_si_ó
Etimologia: del ll. possessio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. possessio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
femení
- Acció de posseir. Estar en possessió d’alguna cosa.
-
- [generalment en pl] Cosa posseïda. Les seves possessions a la plana.
- Territori situat fora de les fronteres d’un estat, però que li pertany per conveni o per conquesta.
- Propietat rústica amb masia.
- A Mallorca i a la regió de l’Ebre, porció gran de terreny de conreu, pertanyent a un propietari i dependent d’una casa situada dins el mateix terreny.
- dret civil Acció de posseir o de possessionar-se materialment d’una cosa, que inclou el poder efectiu sobre d’ella.
- psicologia Forma de deliri en la qual el subjecte es creu pres per forces ocultes (dimoni, animals, persones, etc.), les quals en certs moments poden substituir la seva voluntat.
- donar possessió dret civil Posar realment una cosa a disposició d’algú, lliurar-li un instrument com a símbol de la tradició real de la cosa o de la transmissió d’uns drets o coses incorporals. Donar possessió del tron.
- possessió diabòlica (o simplement possessió) religió Ocupació del cos i de les facultats psíquiques per poders demoníacs, la qual suspèn temporalment la normal possibilitat de disposar-ne.
- prendre possessió dret Executar algun acte que mostri l’exercici del dret, ús o lliure disposició d’allò que hom comença a posseir. Prendre possessió d’un càrrec.