■ postulació

Partició sil·làbica: pos_tu_la_ci_ó
Homòfon: pustulació
Etimologia: del ll. postulatio, -ōnis, íd. 1a font: 1396
    femení
    1. Acció de postular;
    2. l’efecte.
  2. dret canònic
    1. Petició de dispensa que fan els capitulars d’una església a l’autoritat religiosa competent amb vista al nomenament d’un prelat que, per un impediment canònic o perquè és prelat d’una altra església o religiós, necessita la dispensa per a obtenir el càrrec.
    2. Acte de demanar almoina els religiosos designats per a aquest ofici pel seu orde o congregació, d’acord amb les normes del dret canònic.
  3. poder de postulació dret processal Capacitat processal exigida per la llei perquè les parts puguin exercir vàlidament davant els tribunals llurs pretensions, o altres actes processals, que comprèn la defensa de l’advocat i la representació del procurador.