postulador | postuladora

Accessory
Etimologia: del ll. postulator, -ōris, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
  1. adjectiu Que postula.
  2. masculí dret canònic
    1. Eclesiàstic, resident normalment a Roma, que promou i mena una causa de beatificació o de canonització davant el tribunal competent.
    2. Cadascun dels capitulars que postulen a l’autoritat eclesiàstica la dispensa per a una elecció de prelat.