potençat
| | potençada

Etimologia: de potença
    adjectiu heràldica
  1. Dit d’un escut o d’una peça completament plens de potences capiculades i sense deixar cap espai buit entre elles, alternant metall i color.
  2. Dit de la peça, generalment la creu, els extrems de la qual acaben en potença.
  3. Dit de la peça els perfils exteriors de la qual són torçats en forma de potences de manera que les potences d’un perfil corresponguin als espais buits de l’altre.
  4. Dit de la peça dividida de llarg a llarg en dues parts iguals per un torçat en forma de potences.
  5. Dit de la partició amb la línia divisòria torçada en forma de potences.