■ potència

Partició sil·làbica: po_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. potentia ‘poder, potència’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Facultat de fer alguna cosa, de produir un efecte. La potència de Déu.
    2. Fet d’ésser potent.
    3. filosofia Poder, capacitat, que una cosa té per a produir un canvi en una altra cosa, per a actuar sobre ella.
    4. especialment filosofia Capacitat que un ésser té per a passar d’un estat a un altre, per a canviar, per a esdevenir quelcom de nou (contraposat a acte).
    5. per extensió Facultat. Les potències de l’ànima són tres: enteniment, memòria i voluntat.
    6. per analogia Possibilitat.
    7. potència sexual fisiologia animal Capacitat d’efectuar l’acte sexual.
    1. El qui posseeix prou força per a imposar la seva autoritat. Les potències celestes. Les potències de les tenebres.
    2. ciències polítiques Estat poderós, capacitat global d’un estat.
    3. ciències polítiques Aspecte concret de les possibilitats d’un estat.
  3. acústica Energia emesa per unitat de temps per un cos en fer vibrar les molècules del medi material que l’envolta.
  4. estratigrafia Gruix d’un estrat.
  5. [símbol P] física En un sistema físic, magnitud escalar que mesura l’afany que manifesta el sistema per executar un treball.
  6. geometria
    1. En una inversió, nom de la constant k.
    2. potència d’un punt respecte a una circumferència Donats un punt P i una circumferència, producte de les distàncies del punt P als dos punts A i B que una recta que passa per P determina sobre la circumferència.
  7. matemàtiques
    1. Donats un nombre a, anomenat base, i un nombre natural n, anomenat exponent, producte ande n factors iguals a a.
    2. Caràcter comú de dos conjunts entre els elements dels quals hom pot establir una correspondència bijectiva.
    1. mecànica Esforç que hom aplica en una màquina simple per tal de vèncer la resistència.
    2. potència calorífica calefacció Quantitat de calor expressada en calories, fornida per un aparell de calefacció durant una hora de funcionament normal.
    3. potència calorífica termotècnia Quantitat de calor produïda en la combustió d’una unitat de pes o de volum d’un combustible líquid o gasós.
    4. potència efectiva motors Potència d’un motor o d’una màquina de vapor mesurada amb un fre dinamomètric o amb un torsiòmetre; és anomenada també potència al fre.
    5. potència específica motors Quocient de la divisió de la potència fiscal o d’homologació pel pes del motor, és a dir, potència fiscal per unitat de pes.
    6. potència fiscal motors Potència determinada per aplicació d’una fórmula convencional, diferent segons els estats, en la qual apareixen, lligats per diferents paràmetres, els valors del diàmetre del cilindre, de la cursa del pistó i del nombre de cilindres del motor. És anomenada també potència d’homologació.
    7. potència indicada motors Potència deduïda teòricament del diagrama del cicle real del motor, l’àrea del qual representa el treball realitzat pels gasos dins el cilindre durant un cicle.
    8. potència instantània motors Potència màxima que un motor pot desenvolupar, durant un període de temps relativament breu, a causa d’una sobrealimentació momentània.
  9. òptica En un sistema òptic, inversa de la seva distància focal.
  10. electrotècnia
    1. factor de potència En corrent altern, quocient entre la potència activa i la potència aparent.
    2. potència activa Potència mitjana produïda en un circuit, en una màquina, etc., recorreguts per un corrent altern.
    3. potència aparent En corrent altern, producte del valor eficaç de la tensió pel del corrent.
    4. potència elèctrica Potència produïda o absorbida per una instal·lació, màquina, aparell, etc., elèctrics.
    5. potència reactiva En corrent altern, producte de la tensió (o de la força electromotriu) pel corrent reactiu.