■ potestat

Etimologia: del ll. potestas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Poder, facultat, domini, que hom té sobre persones o coses. Qui t’ha donat potestat de disposar d’això?
  2. plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia inferior del segon cor de l’ordre angèlic.
  3. història del dret Del segle X al XV, jurisdicció sobre un castell o demarcació tinguts en feu.
  4. La persona del príncep en tant que exerceix el poder.
  5. potestat discrecional Potestat que pertany a l’administració pública en els seus distints graus d’estatal, provincial o local per a poder resoldre, segons la lliure apreciació, quan no hi ha una norma obligatòria en aquella matèria.
  6. potestat eclesiàstica Poder espiritual.
  7. potestat marital dret civil Autoritat que algunes legislacions confereixen al marit sobre la persona i els béns de la muller.
  8. potestat reglada Activitat jurídica de l’administració pública sotmesa a unes normes formulades prèviament i dins dels límits estrictes de l’aplicació d’una llei, ordinació, reglament o contracte.
  9. potestat secular
    1. Poder civil.
    2. Dels segles XV al XIX, potestat que corresponia al monarca, i als organismes jurisdiccionals dependents d’aquest, contra els jutges eclesiàstics que volien entendre de matèria reservada a la jurisdicció secular.