■ precari
| | precària

Etimologia: del ll. precarius, -a, -um ‘obtingut per pregària, com una concessió’, der. de precari ‘pregar’ 1a font: 1437
  1. adjectiu Que no ofereix garanties de durada. L’estat precari de la seva salut.
  2. dret català i dret romà
    1. adjectiu Que, prestat o concedit a algú, ha d’ésser tornat o lliurat al qui ho ha prestat o concedit per contracte de precari.
    2. masculí Contracte pel qual una persona cedeix a una altra l’ús gratuït d’una cosa pel temps que li sembli.
  3. carta precària adjectiu història del dret català
    1. A l’alta edat mitjana, escriptura en què se cedia un bé immoble en emfiteusi, alguna vegada ratificant i donant estat legal a una situació de fet anterior o aprisió.
    2. A la baixa edat mitjana, escriptura de renovació d’un establiment emfitèutic.