■ preconitzar

Etimologia: del ll. td. praeconizare, íd. 1a font: 1480
    verb transitiu
    1. Lloar públicament.
    2. Proposar i defensar una idea, un pla. La solució que ell preconitzava era la bona.
  2. dret canònic
    1. Fer relació, en el consistori pontifici, dels mèrits d’una persona presentada per un rei o príncep per ésser designada bisbe o per obtenir alguna dignitat eclesiàstica.
    2. Proclamar solemnement el papa el nomenament d’un bisbe en el consistori.