■ predestinació

Partició sil·làbica: pre_des_ti_na_ci_ó
Etimologia: del ll. td. praedestinatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de predestinar;
    2. l’efecte.
  2. especialment religió i cristianisme Predeterminació per part de Déu relativa als qui seran o són salvats o condemnats.