■ predeterminació

Partició sil·làbica: pre_de_ter_mi_na_ci_ó
Etimologia: del b. ll. praedeterminatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de predeterminar;
    2. l’efecte.
  2. especialment cristianisme i filosofia
    1. Presciència i decisió prèvia, per part de Déu, de concórrer en la realització dels fets que integren el procés del món i de la història i, més particularment, dels actes lliures de l’home mitjançant els quals aquest decideix la seva salvació o condemnació.
    2. predeterminació física Premoció física.