predicador
| | predicadora

Accessory
Etimologia: del ll. praedicator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
Body
    1. adjectiu Que predica.
    2. masculí antigament Trona.
    3. masculí catolicisme Religiós dominicà.
    4. masculí cristianisme Ministre sagrat que exerceix la predicació.
  1. masculí entomologia Pregadeu.