■ preexistir

Partició sil·làbica: pre_e_xis_tir
Etimologia: de existir 1a font: s. XV
    verb intransitiu
  1. Existir en un estat anterior. El bandolerisme del segle XVI preexistia en les faccions senyorials baixmedievals.
  2. Existir amb anterioritat a alguna cosa, a algun moment.