prelació

Accessory
Partició sil·làbica: pre_la_ci_ó
Etimologia: del ll. praelatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. dret Preferència o antelació amb què una persona, una qüestió, una cosa, ha d’ésser atesa amb relació a una altra a la qual es compara.
  2. prelació de béns embargables dret processal Ordre legal de preferència que dona dret al creditor, que no ha pogut assegurar els seus crèdits amb els béns embargats, a actuar primer contra un grup de béns abans de passar al següent.
  3. prelació de crèdits (o dret de prelació) economia Ordre legal de preferència amb què han d’ésser satisfets els diversos crèdits concurrents en cas d’execució forçosa d’un deutor morós o insolvent.