■ premeditació

Partició sil·làbica: pre_me_di_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. praemeditatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de premeditar;
    2. l’efecte.
  2. dret penal En els delictes d’homicidi i de lesions personals, circumstància que n’agreuja la responsabilitat.