■ presbiterat

Etimologia: del ll. ecl. presbyteratus, -us, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí cristianisme
  1. Grau de prevere dins el sagrament de l’orde.
  2. Dignitat, càrrec, de prevere.
  3. Conjunt de tots els preveres d’una Església, d’una diòcesi, d’un país.