■ prescriure

Partició sil·làbica: pres_criu_re
Compareu: proscriure
Etimologia: del ll. praescribĕre, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Ordenar, manar. El metge m’ha prescrit repòs i un calmant.
  2. transitiu Adquirir un dret per haver transcorregut un temps determinat i establert.
  3. intransitiu dret Cessar, esdevenir nul·la una cosa establerta, instituïda, etc., pel fet d’haver transcorregut un cert lapse.