■ prestació

Partició sil·làbica: pres_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. praestatio, -ōnis ‘liquidació; garantia’ 1a font: 1599
    femení
    1. Acció de prestar o de prestar-se;
    2. l’efecte.
    3. dret civil i economia Obligació que dimana de la llei o que, en virtut d’un conveni, ha de complir una de les parts.
    4. dret civil i economia Impost o servei exigible per una autoritat competent.
    5. prestació patrimonial dret Mesura administrativa de gravamen sobre els béns particulars de caràcter forçós.
    6. prestació personal dret fiscal i economia Servei personal exigit per la llei als veïns d’una població per a obres o serveis d’utilitat comuna.
    7. prestació social economia Acció social que l’administració pública duu a terme en favor dels ciutadans.
    8. prestació social substitutòria ciències militars Servei civil dels objectors de consciència.
  2. plural aeronàutica i automòbil, automobilisme Conjunt de qualitats que caracteritzen quantitativament les possibilitats d’un avió, d’un automòbil, d’una motocicleta.