presumpció

Accessory
Partició sil·làbica: pre_sump_ci_ó
Etimologia: del ll. praesumptio, -ōnis ‘presa o concepció anticipada’ 1a font: 1272, CTort.
Body
    femení
    1. Acció de presumir alguna cosa;
    2. l’efecte.
    3. Suposició, sospita.
    4. dret Deducció feta pel jutge o per la llei de l’existència d’un fet o d’una circumstància desconeguts a partir de la certesa o veritat d’un de conegut, amb el qual hi hagi un lligam precís o directe.
    5. presumpció muciana dret català Presumpció, derivada del dret romà, en virtut de la qual en el cas de controvèrsia sobre la procedència dels béns adquirits per una dona casada era més honest presumir que els hi havia donat el seu marit, evitant així la sospita que la muller els hagués adquirit per una causa deshonesta.
    1. Acció de presumir massa de si mateix. Té la presumpció d’ésser el millor alumne de la classe.
    2. Defecte del qui presumeix massa de si mateix. És un home ple de presumpció.