■ pretendent | pretendenta

Etimologia: del ll. praetendens, -ntis, participi pres. de praetendĕre ‘allargar, estendre; posar com a pretext, fingir’ 1a font: 1410
  1. masculí i femení Persona que pretén alguna cosa.
  2. especialment
    1. masculí i femení Persona que pretén tenir drets a regnar. Pretendent a la corona de França.
    2. masculí El qui aspira a aconseguir la mà d’una noia. Aquella noia té molts pretendents.