■ pretendre

Etimologia: del ll. praetendĕre ‘allargar, estendre; posar com a pretext, fingir’, der. de tendĕre ‘estendre’ 1a font: 1393
    verb
  1. transitiu
    1. Perseguir la consecució d’una cosa a la qual hom creu tenir dret o a la qual hom aspira. El príncep pretenia la corona de França. Pretenia casar-se amb la filla de l’amo.
    2. Voler que quelcom sigui reconegut com a cert. Pretenia que només ell tenia raó.
  2. intransitiu Aspirar a l’obtenció de quelcom, desitjar-ho. Pretendre a aquells honors. Pretendre a la mà d’una pubilla rica.