■ pretensió

Partició sil·làbica: pre_ten_si_ó
Etimologia: del b. ll. praetentio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Acció de pretendre.
    2. Dret al·legat en pretendre quelcom. Tenir pretensions a una herència.
  2. Fet de creure posseir una qualitat superior, avantatjosa, meritòria, etc. Té moltes pretensions, el teu amic.