■ preterició

Partició sil·làbica: pre_te_ri_ci_ó
Etimologia: del ll. td. praeteritio, -ōnis ‘acció de passar de llarg, omissió’
    femení
  1. Acció de preterir, omissió.
    1. dret civil Omissió del legitimari per part del causant.
    2. preterició errònia dret català Preterició que es dona quan el testament no menciona el fill o descendent del testador que ha nascut o arribat a ésser legitimari després d’atorgat el testament o quan en testar el causant ignorava l’existència d’aquest legitimari.
    3. preterició intencional dret català Preterició que suposa la no menció del legitimari en el testament sense que el legitimari hagi rebut donació en concepte de llegítima o imputable a ella; o, també, quan malgrat ésser mencionat el legitimari en el testament, aquest no conté atribució de cap mena a favor del legitimari ni el deshereta.
  3. retòrica Figura amb la qual hom aparenta de no dir allò que realment diu.