■ prevaricació

Partició sil·làbica: pre_va_ri_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. praevaricatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de prevaricar;
    2. l’efecte.
  2. dret penal Delicte propi del qui manca a l’obligació del càrrec que exerceix, desviació dels propis deures professionals.