■ primicer
| | primicera

Etimologia: del ll. td. primicerius, lit. ‘el primer inscrit en les tauletes de cera’, comp. de primus i cera 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Primer, superior, en qualitat, en rang.
  2. masculí
    1. història Gran senyor de l’imperi Bizantí.
    2. Alt dignatari eclesiàstic.
    3. catolicisme El qui presidia el cor en els monestirs o en les col·legiates.