■ priora

Partició sil·làbica: pri_o_ra
Etimologia: de prior 1a font: s. XIV
    femení catolicisme
  1. En els ordes benedictí, cistercenc o canonical, superiora d’una comunitat, de categoria inferior a l’abadessa, que té un càrrec d’administració espiritual dins la comunitat.
  2. En alguns ordes on no hi ha títol abacial, superiora d’una comunitat.
  3. Superiora d’una petita casa monàstica o priorat, dependent d’una abadia o bé autònoma.