■ privat
| | privada

Etimologia: del ll. privatus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a un simple particular o a un petit grup de persones (per oposició a públic). Camí privat.
    2. Que no depèn de l’ofici o càrrec públic d’algú. La vida privada d’un ministre.
    3. Que es fa a la vista de pocs, no públic. Una sessió de cinema privada. Una missa privada.
    4. en privat No públicament, sense estranys. Vull parlar amb tu en privat.
  2. adjectiu No oficial, no estatal, que no es regeix per decisions de l’autoritat. Sector privat. Banca privada.
  3. masculí El qui té el primer lloc en la gràcia i la confiança prop d’un príncep o d’un alt personatge. El comte d’Olivares fou el privat de Felip IV.
  4. femení Comuna.