■ privatiu
| | privativa

Partició sil·làbica: pri_va_tiu
Etimologia: del ll. privativus, a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que causa privació. Una pena privativa de llibertat.
  2. dret Que és propi i peculiar d’una persona o d’una cosa i no d’altres; exclusiu.
  3. lingüística
    1. Dit de la partícula o prefix que expressa l’exclusió o la manca d’alguna cosa.
    2. oposició privativa Oposició en què un dels termes és caracteritzat per la presència d’una marca, i l’altre per l’absència d’aquesta marca.