probatori
| | probatòria

Accessory
Etimologia: del b. ll. probatorius, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
  1. adjectiu Que prova la veritat d’una cosa.
  2. femení dret processal Termini que atorga la llei o el jutge per a efectuar les proves.