■ procedir

Etimologia: del ll. procedĕre ‘avançar’
    verb intransitiu
    1. Passar a posar en execució una cosa. Procedir a l’elecció del president.
    2. usat absolutament Anar executant ordenadament allò que hom es proposa. Procedir amb mètode, amb rigor científic, amb mesura.
    3. Portar-se de tal o tal manera. En aquell moment ell procedia com un enemic del poble.
    4. dret processal Actuar en un judici, en un procés. Procedir civilment. Procedir contra algú.
    1. Ésser l’efecte d’una cosa, derivar-ne. Aquesta inflamació procedeix d’una picada.
    2. Venir d’un lloc. La nau procedia de Gènova.
    3. teologia En teologia trinitària, provenir l’Esperit Sant del Pare (i del Fill, en la teologia llatina).