■ pròdig
| | pròdiga

Etimologia: del ll. prodĭgus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV, Ausiàs
    adjectiu
  1. Malversador, que despèn sense mesura.
  2. Generós, que dona sense mesura.
  3. Que produeix en abundància.
  4. fill pròdig cristianisme Personatge d’una paràbola continguda als Evangelis, que ha passat a indicar tot aquell que després d’un quant temps de mala vida o de desviament doctrinal torna, penedit, al recte camí, a la institució o persona que havia abandonat.