■ pròfug
| | pròfuga

Etimologia: del ll. profŭgus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu i masculí i femení
  1. Que fuig de l’acció de la justícia.
  2. dret militar Dit del minyó que, en ésser cridat a files, no s’hi presenta.