■ prohibitiu | prohibitiva

Partició sil·làbica: pro_hi_bi_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. prohibĭtus, -a, -um, participi de prohibēre ‘prohibir’ 1a font: c. 1500
    adjectiu
  1. Que prohibeix.
  2. Dit dels drets, dels preus, d’una mercaderia tan elevats que equivalen a la seva prohibició o n’impedeixen pràcticament l’adquisició.