■ projectiu
| | projectiva

Partició sil·làbica: pro_jec_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. projectus, -a, -um, participi de projicĕre ‘projectar’
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la projecció.
  2. Obtingut per projecció.
  3. geometria
    1. Dit dels elements de la geometria projectiva.
    2. Dit de la propietat del pla o de l’espai projectius que roman invariant en una projectivitat.
    3. transformació projectiva Projectivitat.