■ prometre

Etimologia: del ll. promittĕre, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
    1. transitiu Obligar-se de paraula a fer una cosa, donar paraula de donar o concedir una cosa. Ens va prometre que vindria. Em va prometre un rellotge.
    2. pronominal Donar-se mútuament paraula de casament. Es van prometre pel setembre i es van casar pel maig.
    3. transitiu religió Fer una prometença.
    4. qui promet s’obliga (o ho deu) Frase que significa la necessitat de complir les promeses i amb què hom en retreu a algú l’incompliment.
  2. transitiu
    1. Permetre d’esperar, donar esperances. Els fruits que ens promet la primavera. Promet fer bon temps.
    2. usat absolutament Donar mostres d’una capacitat en l’esdevenidor. Aquest noi promet.
  3. transitiu col·loquialment Amb referència a un fet passat o present, afirmar la certesa d’allò que hom diu. Et prometo que no he estat jo.