■ prompte2
| | prompta

Etimologia: del ll. promptus, -a, -um, participi de promĕre ‘treure, exhibir, revelar, fer disponible’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    adjectiu
  1. Disposat a fer una cosa.
  2. Que esmerça poc de temps a fer una cosa, que la fa sense retard.
  3. neutró prompte física atòmica En un reactor nuclear, dit del neutró que és emès en la fissió d’un nucli atòmic.



    4. Vegeu també:
    prompte1